Què dirien els alumnes de l'acadèmia d'OT si veiessin el seu professor Àngel Llàcer amb un carro de la compra pels carrerons del seu Sarrià natal buscant les seves provisions de carn, de fruita i de peix? Aquell professor que posava el crit al cel a les classes d'interpretació és, en el seu ambient quotidià, un veí tranquil i que vol passar desapercebut. «A la festa major del barri m'encantava fer el burro tant com volia, però ara ja no puc», es lamenta l'actor.
Afortunadament, en aquell barri on va néixer i on ara torna a residir no hi ha gaires espais nocturns d'oci per poder desmelenar-se. «Per al meu gust,hi falta una mica de vida de nit», assenyala el també presentador televisiu i director de teatre.
Feix de bitllets
Llàcer sap apreciar, de tota manera, els aspectes positius d'una zona de la ciutat molt tranquil·la: «Escoltar campanades d'església i el cant dels ocells des de casa és fantàstic», diu. El presentador està encantat, especialment, amb les magnífiques vistes al cel que li regala la seva terrassa. «Vaig tornar al barri perquè buscava pis i la meva mare em va avisar que hi havia un àtic a prop d'on ella vivia. El vaig veure i em va agradar», explica.
El camí cap a la seva escola (el Liceu Francès) i els descampats d'aventurer adolescent -«sempre m'ha atret el que està prohibit», apunta- han estat asfaltats. Però l'asfalt no cobreix records entranyables com «els entrepans de salsitxes amb els amics al casal, o el dia que em vaig trobar un feix de bitllets a terra, quan anava a l'escola», apunta. «Vaig girar i l'hi vaig portar a la meva mare. Hi havia molt diners», recorda.
Avui, viatges de treball i de plaer han fet de Sarrià el seu lloc de residència i calma més que un espai veïnal per construir-hi relacions. «Quan es fa fosc és quan més disfruto del barri», confessa Llàcer. Amb els sopars a casa cuida les relacions. «La meva especialitat són els ous estrellats», diu.
I, quan surt la lluna, treu el telescopi. «Aquí, a Galícia, a Polònia i als EUA, tots compartim una mateixa lluna. Sempre ho penso», assenyala. És la seva manera de sentir a prop els que són lluny. L'Skype també l'ajuda. «Cada nit, abans d'anar-nos-en al llit, ens connectem uns quants amics i comentem l'horòscop que una senyora anuncia de matinada a la tele», comenta el director de teatre, que el pròxim 10 de desembre estrenarà el musical infantil El regne de la fantasia, basat en les aventures del ratolí Geronimo Stilton.
Fuente original
No hay comentarios:
Publicar un comentario